Aquesta va ser l’aposta de la Fundació Mediterrània per a fer la inauguració de la Fira el 2009, que es va celebrar sota l’eslògan “tradició i modernitat”. Un espectacle experimental on es troben dos creadors i intèrprets d’àmbits tan aparentment distants. Carles Santos, pianista i compositor, una de les figures més representatives de la música contemporània en els Països Catalans, i Jordi Molina, tenora, compositor i promotor d’innovadores línies de treball al voltant del seu instrument.
Un espectacle trencador, desacomplexat, allunyat del tòpic i amb un discurs nou, revelador de possibilitats mai explotades.
Santos, qui ha ideat l’espectacle i n’ha compost les diverses parts, no dubta ni un moment en anar a una de les arrels més essencialistes de la cultura, el so més característic: el de la tenora. I al seu costat, el millor instrumentista i d’innegable ideologia renovadora. I, amb ell, un sextet que ofereix el millor del país pel què fa a l’instrument.
Un espectacle de cinc peces on Molina n’és el fil conductor. El trobem amb una coreografia obstinada, amb un diàleg amb el piano de Santos, amb una discussió amb la veu de la soprano Begoña Alberdi o bé encerclant el piano a sis tenores (a més de Jordi Molina, Quim Duran, Xavier Molina, Xavier Cornellana, Enric Ortí i Àlex Vila).
Buscar noves fórmules, enriquir aquest so tan peculiar i redescobrir nous camins sonors. Aquestes són les claus de l’espectacle que es proposa. Un pas més enllà, necessari i lògic. |
|
